Enric Duran es va fer famós el 17 de setembre del 2008, quan va anunciar que havia expropiat 492.000 euros de 39 bancs diferents, a base de demanar crèdits durant dos anys i no tornar-los. Aquell dia apareixia als carrers el diari "Crisi", amb 200.000 exemplars únics, i denunciava l'actuació dels bancs i feia propostes per plantar-los cara. En aquesta publicació destacava un text d'un activista anònim de 32 anys que deia "he robat 492.000 euros als que més ens roben per denunciar-los i construir alternatives de societat". Per fer-ho, feia veure que tenia una bona feina, donava la documentació que calgués (a vegades a base de fotocòpies, tisores i cel·lo) i, un cop cobrava el préstec, treia els diners i els destinava a moviments socials alternatius. "Des d'ara podreu conèixer la meva identitat", deia.
Aquell mateix dia, Duran ja es trobava lluny de Catalunya, perquè va haver de fugir de la justícia just abans que es conegués el seu acte d’insubmissió. Això li va donar molt ressò mediàtic i va passar a ser conegut com “el Robin Hood de la banca”, però Enric Duran no vol que li posin etiquetes. Està al darrere de moviments socials que busquen sortir del capitalisme i que cada cop tenen més adeptes, com per exemple la plataforma “Podem viure sense capitalisme” o les iniciatives de moneda social que ell coordina (que consisteixen a utilitzar una moneda alternativa a l’euro, que no genera interessos, i que funcionen en petites xarxes locals, actualment al Montseny i a Tarragona).
Darrere d’una aparença tímida i introvertida, hi ha algú que ha estat impulsor de moltes iniciatives per canviar el sistema, i que encara avui en lidera o coordina diverses. Duran va tornar a Catalunya el març del 2009 i, després de passar dos mesos i cinc dies a la presó, va pagar una fiança i en va sortir fa deu mesos. Actualment, està a l’espera de judici.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada