Entre semàfors i esquivar gent, mentre caminem fins al CCCB per veure l’exposició Atopia, el David Trueba em va explicant com va començar la seva carrera de periodista, secrets sobre Balseros i Soldados de Salamina o reflexions al voltant del món del cinema.
Em diu que el primer cop que va exercir el periodisme, després d’estudiar a l’American Film Institute, va ser fent entrevistes a Hollywood per El País. El mitjà de comunicació li concertava els encontres i ell es desplaçava fins luxoses habitacions d’hotel per fer-li preguntes a estrelles com Demi Moore o Tom Cruise. Allà va agafar molta experiència sobre com extreure la informació desitjada a diferents tipus de personatges i, sobretot, sobre com funciona el món del cinema.
Força més tard, Carles Bosch i Josep Maria Domènech –directors de Balseros- el citen també en una habitació d’hotel, però aquest cop a Cuba. Després de setanta hores visionant el material accepta ser co-guionista –amb Carles Bosch- del documental nominat a un Oscar. M’explica que Carles Bosch en aquella època treballava per TV3 i durant el fenomen dels balseros, a l’estiu de 1994, es trobava a la República Dominicana. Des de TV3 el van trucar i li van demanar que hi anés a veure què succeïa. Va entrevistar set famílies que estaven construint embarcacions per marxar del país i d’allà va extreure un reportatge que es va projectar a la televisió pública catalana. Set anys després va decidir tornar a buscar aquelles famílies per veure com havia evolucionat la seva història. Així va néixer el documental i aquí és on David Trueba entrava en joc. Ell no només s’ocupava del guió sinó que també havia de gravar algunes escenes quan els directors no hi eren.
Sobre Soldados de Salamina em parla del baix pressupost que els va obligar a rodar-ho tot sense trípodes, a pols, com s’aprecia en el moviment d’algunes imatges.
Li pregunto què opina de la polèmica que hi ha ara amb els doblatges de les pel•lícules en català. A ell li sembla bé que hi hagi l’obligació de projectar un tant per cent en aquesta llengua, però diu que el millor seria que tot fos subtitulat i desaparegués el doblatge. I em posa l’exemple de França, on diu que hi ha dues opcions: es pot comprar l’entrada amb un sobrecàrrec mínim i veure-la subtitulada o bé amb un sobrecàrrec més alt i veure-la doblada. Això fa que molta gent per estalviar-se diners guanyi en cultura.
Introducció a l'entrevista
Vídeo 1
Vídeo 2
Em diu que el primer cop que va exercir el periodisme, després d’estudiar a l’American Film Institute, va ser fent entrevistes a Hollywood per El País. El mitjà de comunicació li concertava els encontres i ell es desplaçava fins luxoses habitacions d’hotel per fer-li preguntes a estrelles com Demi Moore o Tom Cruise. Allà va agafar molta experiència sobre com extreure la informació desitjada a diferents tipus de personatges i, sobretot, sobre com funciona el món del cinema.
Força més tard, Carles Bosch i Josep Maria Domènech –directors de Balseros- el citen també en una habitació d’hotel, però aquest cop a Cuba. Després de setanta hores visionant el material accepta ser co-guionista –amb Carles Bosch- del documental nominat a un Oscar. M’explica que Carles Bosch en aquella època treballava per TV3 i durant el fenomen dels balseros, a l’estiu de 1994, es trobava a la República Dominicana. Des de TV3 el van trucar i li van demanar que hi anés a veure què succeïa. Va entrevistar set famílies que estaven construint embarcacions per marxar del país i d’allà va extreure un reportatge que es va projectar a la televisió pública catalana. Set anys després va decidir tornar a buscar aquelles famílies per veure com havia evolucionat la seva història. Així va néixer el documental i aquí és on David Trueba entrava en joc. Ell no només s’ocupava del guió sinó que també havia de gravar algunes escenes quan els directors no hi eren.
Sobre Soldados de Salamina em parla del baix pressupost que els va obligar a rodar-ho tot sense trípodes, a pols, com s’aprecia en el moviment d’algunes imatges.
Li pregunto què opina de la polèmica que hi ha ara amb els doblatges de les pel•lícules en català. A ell li sembla bé que hi hagi l’obligació de projectar un tant per cent en aquesta llengua, però diu que el millor seria que tot fos subtitulat i desaparegués el doblatge. I em posa l’exemple de França, on diu que hi ha dues opcions: es pot comprar l’entrada amb un sobrecàrrec mínim i veure-la subtitulada o bé amb un sobrecàrrec més alt i veure-la doblada. Això fa que molta gent per estalviar-se diners guanyi en cultura.
Introducció a l'entrevista
Vídeo 1
Vídeo 2
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada