Entrevista a Enric Duran (III)

L'acte de desobediència civil del 17-S

L'opinió sobre el sobrenom "Robin Hood de la banca"



La decisió de fer l'acte de desobediència i les expectatives que tenia, comparades amb com va ser a la realitat



La seva visió dels canvis de vida radicals

Vas donar els diners que havies agafat a entitats solidàries o moviments socials. Un cop va sortir a la llum l'estafa, vas tenir el seu recolzament?

Sí, i no hi ha hagut cap problema, ningú dels que ha rebut els diners ha tingut cap problema. No hi ha hagut conflictes personals ni de cap altre caire, tenim molt bona relació en general. I el mateix dia 17 de setembre els correus electrònics de suport eren moltíssims, centenars. I de moltes maneres se m’ha mostrat això, sigui amb el suport concret que vaig rebre quan estava a la presó, sigui col·laborant amb activitats conjuntes, convidant-me a fer xerrades... de moltes maneres. I ho ha fet un ventall molt ampli de moviments, molt divers.

Quan vas marxar i estaves amagat a l'estranger, creies que realment havia servit per alguna cosa, o en algun moment vas pensar que t’estaves sacrificant només tu? Et senties sol defensant la teva causa?

Bé, jo des que vaig assumir el risc d’anar a la presó (que va ser quan vaig prendre la decisió), sabia que hi havia altres riscos, com pot ser l’impacte que pugui tenir o no l’acció, que formen part de les coses que poden passar, i els podia assumir també. Crec, després d’haver-ho vist tot, que sí que ha tingut un impacte, que sí que ha servit per moltes coses, i per tant encara n’estic més content. Però si això no hagués passat ho hagués assumit igualment, s’havia d’intentar.

I creus que va funcionar?

Sí. A veure, ni una acció ni una sola proposta poden canviar tot el que s’ha de canviar, ni molt menys. Però dins d’aquest camí, és un element important que ha servit per moltes altres coses.

Com ara quines? És a dir, més enllà de l’impacte mediàtic, què creus que ha canviat gràcies a la teva acció?

Hi va haver determinats temes que van començar a debatre's molt més que abans, és a dir, els continguts de les nostres publicacions alternatives formaven part de converses de gent no necessàriament activista en sobretaules, o a vegades alguna persona més o menys activista aprofitava la publicació per poder-ho comentar amb els seus amics o la seva família, amb qui abans mai podien parlar-ne... O sigui l’acció era l’excusa per ampliar molt els debats. I després, ja no només amb les publicacions sinó amb tot el que s’ha finançat durant tots aquests anys, s’ha pogut donar suport a la construcció d’una xarxa més coordinada de col·lectius, d’un moviment pel decreixement que ara molta gent coneix i hi ha participat... Hi ha una sèrie de propostes que ara hi ha més capacitat de tirar endavant (com la moneda social) perquè es va fer tot això abans. En aquest sentit ha estat útil i és important.

L'experiència de dos mesos a la presó



Com veus el teu futur? Tens por d’acabar a la presó o creus que te’n podràs sortir?

D’entrada no sé si el judici es farà o no.

Per què?

Perquè podria ser que, sobretot si aquest moviment va creixent, el judici se’ls tornés en contra com una oportunitat de crear encara més impacte social i més aglutinació de moviments. Llavors, com que als bancs tampoc els interessa massa, i de fet les denúncies les van presentar perquè els Mossos els perseguien demanant que ho fessin, doncs potser no tira endavant. Però si tirés endavant, tampoc està gens clar que anés a la presó, perquè el delicte podria tenir una pena menor de dos anys per tots els atenuants que hi pot haver. Per tant seria poc probable anar a la presó, tal com jo ho veig. Però en tot cas, si passés, ho assumiria igual que he assumit el que ha vingut fins ara.

Pots explicar el que has dit dels Mossos?

Hi va haver una brigada anti-estafes, que no estava clar si s’havia fet per l’ocasió o ja existia abans o quina funció tenia, que es dedicava a anar trucant els bancs i demanant, primer, que fessin un atestat policial i presentessin la denúncia, i després que es personessin en el judici contra mi. I tot i així, d’entrada l’atestat només el van presentar la meitat dels bancs, i al judici només s’hi van presentar sis, i sense massa intenció activa d’actuar. L’últim que vaig saber del meu cas és que el jutge els havia demanat presentar els originals de la documentació i que no ho tenia encara, no li havien passat.

Més sobre l'acte de desobediència a Crisi