divendres, 12 de març de 2010

Off the record

Entre semàfors i esquivar gent, mentre caminem fins al CCCB per veure l’exposició Atopia, el David Trueba em va explicant com va començar la seva carrera de periodista, secrets sobre Balseros i Soldados de Salamina o reflexions al voltant del món del cinema.

Em diu que el primer cop que va exercir el periodisme, després d’estudiar a l’American Film Institute, va ser fent entrevistes a Hollywood per El País. El mitjà de comunicació li concertava els encontres i ell es desplaçava fins luxoses habitacions d’hotel per fer-li preguntes a estrelles com Demi Moore o Tom Cruise. Allà va agafar molta experiència sobre com extreure la informació desitjada a diferents tipus de personatges i, sobretot, sobre com funciona el món del cinema.
Força més tard, Carles Bosch i Josep Maria Domènech –directors de Balseros- el citen també en una habitació d’hotel, però aquest cop a Cuba. Després de setanta hores visionant el material accepta ser co-guionista –amb Carles Bosch- del documental nominat a un Oscar. M’explica que Carles Bosch en aquella època treballava per TV3 i durant el fenomen dels balseros, a l’estiu de 1994, es trobava a la República Dominicana. Des de TV3 el van trucar i li van demanar que hi anés a veure què succeïa. Va entrevistar set famílies que estaven construint embarcacions per marxar del país i d’allà va extreure un reportatge que es va projectar a la televisió pública catalana. Set anys després va decidir tornar a buscar aquelles famílies per veure com havia evolucionat la seva història. Així va néixer el documental i aquí és on David Trueba entrava en joc. Ell no només s’ocupava del guió sinó que també havia de gravar algunes escenes quan els directors no hi eren.

Sobre Soldados de Salamina em parla del baix pressupost que els va obligar a rodar-ho tot sense trípodes, a pols, com s’aprecia en el moviment d’algunes imatges.

Li pregunto què opina de la polèmica que hi ha ara amb els doblatges de les pel•lícules en català. A ell li sembla bé que hi hagi l’obligació de projectar un tant per cent en aquesta llengua, però diu que el millor seria que tot fos subtitulat i desaparegués el doblatge. I em posa l’exemple de França, on diu que hi ha dues opcions: es pot comprar l’entrada amb un sobrecàrrec mínim i veure-la subtitulada o bé amb un sobrecàrrec més alt i veure-la doblada. Això fa que molta gent per estalviar-se diners guanyi en cultura.

Introducció a l'entrevista
Vídeo 1
Vídeo 2

dimarts, 9 de març de 2010

David Trueba (III):

David Trueba té altres vessants a part de la del cinema. En aquesta part de l'entrevista parla sobre elles -l'escriptura i el periodisme- i fa una crítica a la manera actual de fer cine.


Vídeo 1
Introducció

dilluns, 8 de març de 2010

David Trueba (II):

El cinema en general no passa per una de les seves millors èpoques, en especial l'espanyol. David Trueba reflexiona sobre això i sobre les dificultats que pateixen també les televisions públiques.



Video 2
Introducció

diumenge, 7 de març de 2010

Entrevista a Enric Duran (IV)

L'alternativa al capitalisme 

En quins projectes estàs treballant ara?

El meu objectiu és poder treballar àmpliament en un moviment que faci una transició per sortir del capitalisme, i que coordini totes les alternatives i tots els projectes que tenen a veure amb això. Sortir del capitalisme vol dir posar en marxa, ara i a petita escala de moment i que vagi creixent, la societat com volem que sigui, experimentar-la, i a partir d’aquí poder fer participar cada cop més gent. I és compatible també amb les reivindicacions a l’Estat, defensar el transport públic o moltes altres coses d’aquest tipus. El que passa és que considerem que la part de construir alternatives està poc treballada per tot el potencial que té, mentre que hi ha altres coses que estan més treballades, i que si no s’aconsegueix potser és perquè costa aglutinar la gent. Però amb la nostra iniciativa la gent veu resultats molt ràpid perquè canvia la seva vida, i per tant va participant.

Hi ha molta gent que estigui realment canviant la seva vida i veient resultats?

Sí. És difícil comptabilitzar-ho, perquè hi ha molts petits projectes en marxa. Molta gent que se’n va a viure al camp, a una masia, o que va a repoblar, o que a la ciutat organitza cooperatives de consum ecològic, o que participa en escoles lliures, o en centres socials, o que està okupant, i moltes altres formes de participar, com la banca ètica. Per tant és difícil de comptar, però sí que hi ha moltes alternatives. El que encara no hi ha gaire és iniciatives d’aquest tipus de caire més gran, que no siguin només petits bolets que canvien la vida de les persones que hi participen, sinó que es vegi com quelcom més estructural, més alternativa de sistema. En això, per exemple, la moneda social és un element important, i per això ho estem treballant específicament.

No creus que potser molta d’aquesta gent canvia només una part de la seva vida? Que potser compra ecològic, o fins i tot utilitza la moneda social, però realment segueix vivint i participant en el capitalisme?

Aquest és el problema al qual ens enfrontem. Per això volem anar del projecte concret a una alternativa integral de societat. I per això l’economia és tan important, perquè si consumeixen ecològic però fan servir euros que han hagut de guanyar treballant durant 40 hores, està molt limitat. Mentre utilitzem euros, no crec que sigui viable sortir del capitalisme, no es pot canviar el sistema. Per això introduïm la moneda social, i volem introduir altres eines també (determinats tipus de cooperatives) que permetin que sigui una forma de vida. Perquè ara és una forma de vida per molt poques persones. Ho és integralment per la gent que se’n va a repoblar el camp, a viure amb autosuficiència, o qui està okupant, reciclant i portant una vida amb molt pocs diners a la ciutat. Però volem ampliar-ho a altres tipus de possibilitats.

                                           Duran treballant a l'Infoespai


Tu apliques a la teva vida privada el que pregones?


Potser tu pots viure així, però què me'n dius d'un mileurista que ha de mantenir diverses persones i no arriba a final de mes, per exemple?




Però veus viable que tot això passi a nivell català?


Les persones poden tenir ideals, però a l’hora de la veritat, amb els seus diners, molta gent és conservadora. Per no parlar de l'egoisme...

L’egoisme s’ha de tenir en compte. Tècnicament, el projecte ha de ser prou ben fet perquè pugui incorporar persones egoistes. Quan es planeja la xarxa, s’han d’imaginar quins comportaments podrien boicotejar-ne el funcionament. Si hi ha persones egoistes al principi, serviran de model per veure què és el que has d’evitar.


La primera reacció que generen aquestes propostes és escepticisme. No creus que són força utòpiques?

Però qui s'imaginava el propi funcionament capitalista actual fa 30 anys? O qui s'imaginava als anys 20 com funcionaria el món als anys 60? És a dir, quan està massa lluny, la realitat ningú se la pot imaginar, i per tant és un esforç intel·lectual que fem perquè tenim aquesta tendència, però en realitat no té massa sentit, perquè no ha estat a partir d'això que s'han fet les societats.


I pel que fa a la moneda social:


Podries definir concretament quina és l'alternativa al capitalisme que proposeu?

És difícil trobar noms amb una sola paraula o molt curts, perquè els noms que coneixem estan dotats de molts significats al llarg de la història, i sempre estan pervertits.


I al traspassar això a un àmbit gran, no és perillós que, al perdre’s el vincle de la proximitat que hi ha a l’àmbit local, algú vulgui aprofitar-se del poder?

Per això és molt important que estigui organitzat des de la base, i que ho estigui a partir de xarxes o grups que puguin generar confiança, de 100 o 200 persones com a màxim, que es puguin anar multiplicant i que siguin on es prenen les decisions realment importants. Que les decisions de més amunt es prenguin en relació amb característiques generals de la moneda i que afecten a tothom, però que no puguin beneficiar una persona en concret. Hem de fer una combinació d’experiències passades que ens puguin servir de referent per millorar-les, i usar noves tecnologies, Internet, formes que puguin incloure la participació de molta gent. És un repte que tenim, és important que realment la base de la decisió sigui molt local.


T'imagines que a aquesta nova societat hi hauria Estat o no?


I si això arribés, com ho faríeu per incloure tota la gent que creu i vol viure en el capitalisme?



Però aquests límits com es marquen?

Entre tots, però l'important és que estem molt lluny d'això.



Dius que mentre utilitzem euros estem contribuint al sistema i que no podem canviar-lo. No t'imagines que pugui existir una societat justa dins de cap forma de capitalisme?



Et planteges ficar-te en política en algun moment per fer alguns d'aquests canvis?




Més sobre l'alternativa al capitalisme
Més sobre la moneda social: la xarxa EcoSeny (del Montseny)

Entrevista a Enric Duran (III)

L'acte de desobediència civil del 17-S

L'opinió sobre el sobrenom "Robin Hood de la banca"



La decisió de fer l'acte de desobediència i les expectatives que tenia, comparades amb com va ser a la realitat



La seva visió dels canvis de vida radicals



Vas donar els diners que havies agafat a entitats solidàries o moviments socials. Un cop va sortir a la llum l'estafa, vas tenir el seu recolzament?

Sí, i no hi ha hagut cap problema, ningú dels que ha rebut els diners ha tingut cap problema. No hi ha hagut conflictes personals ni de cap altre caire, tenim molt bona relació en general. I el mateix dia 17 de setembre els correus electrònics de suport eren moltíssims, centenars. I de moltes maneres se m’ha mostrat això, sigui amb el suport concret que vaig rebre quan estava a la presó, sigui col·laborant amb activitats conjuntes, convidant-me a fer xerrades... de moltes maneres. I ho ha fet un ventall molt ampli de moviments, molt divers.

Quan vas marxar i estaves amagat a l'estranger, creies que realment havia servit per alguna cosa, o en algun moment vas pensar que t’estaves sacrificant només tu? Et senties sol defensant la teva causa?

Bé, jo des que vaig assumir el risc d’anar a la presó (que va ser quan vaig prendre la decisió), sabia que hi havia altres riscos, com pot ser l’impacte que pugui tenir o no l’acció, que formen part de les coses que poden passar, i els podia assumir també. Crec, després d’haver-ho vist tot, que sí que ha tingut un impacte, que sí que ha servit per moltes coses, i per tant encara n’estic més content. Però si això no hagués passat ho hagués assumit igualment, s’havia d’intentar.

I creus que va funcionar?
Sí. A veure, ni una acció ni una sola proposta poden canviar tot el que s’ha de canviar, ni molt menys. Però dins d’aquest camí, és un element important que ha servit per moltes altres coses.

Com ara quines? És a dir, més enllà de l’impacte mediàtic, què creus que ha canviat gràcies a la teva acció?
Hi va haver determinats temes que van començar a debatre's molt més que abans, és a dir, els continguts de les nostres publicacions alternatives formaven part de converses de gent no necessàriament activista en sobretaules, o a vegades alguna persona més o menys activista aprofitava la publicació per poder-ho comentar amb els seus amics o la seva família, amb qui abans mai podien parlar-ne... O sigui l’acció era l’excusa per ampliar molt els debats. I després, ja no només amb les publicacions sinó amb tot el que s’ha finançat durant tots aquests anys, s’ha pogut donar suport a la construcció d’una xarxa més coordinada de col·lectius, d’un moviment pel decreixement que ara molta gent coneix i hi ha participat... Hi ha una sèrie de propostes que ara hi ha més capacitat de tirar endavant (com la moneda social) perquè es va fer tot això abans. En aquest sentit ha estat útil i és important.

L'experiència de dos mesos a la presó



Com veus el teu futur? Tens por d’acabar a la presó o creus que te’n podràs sortir?

D’entrada no sé si el judici es farà o no.

Per què?

Perquè podria ser que, sobretot si aquest moviment va creixent, el judici se’ls tornés en contra com una oportunitat de crear encara més impacte social i més aglutinació de moviments. Llavors, com que als bancs tampoc els interessa massa, i de fet les denúncies les van presentar perquè els Mossos els perseguien demanant que ho fessin, doncs potser no tira endavant. Però si tirés endavant, tampoc està gens clar que anés a la presó, perquè el delicte podria tenir una pena menor de dos anys per tots els atenuants que hi pot haver. Per tant seria poc probable anar a la presó, tal com jo ho veig. Però en tot cas, si passés, ho assumiria igual que he assumit el que ha vingut fins ara.

Pots explicar el que has dit dels Mossos?

Hi va haver una brigada anti-estafes, que no estava clar si s’havia fet per l’ocasió o ja existia abans o quina funció tenia, que es dedicava a anar trucant els bancs i demanant, primer, que fessin un atestat policial i presentessin la denúncia, i després que es personessin en el judici contra mi. I tot i així, d’entrada l’atestat només el van presentar la meitat dels bancs, i al judici només s’hi van presentar sis, i sense massa intenció activa d’actuar. L’últim que vaig saber del meu cas és que el jutge els havia demanat presentar els originals de la documentació i que no ho tenia encara, no li havien passat.

Més sobre l'acte de desobediència a Crisi

Entrevista a Enric Duran (II)

La persona

La seva vida anterior a l'activisme, i què el va portar a deixar-ho tot pels moviments socials



La seva evolució com a activista



Les influències que ha tingut




dijous, 4 de març de 2010

Entrevista a Enric Duran

Enric Duran es va fer famós el 17 de setembre del 2008, quan va anunciar que havia expropiat 492.000 euros de 39 bancs diferents, a base de demanar crèdits durant dos anys i no tornar-los. Aquell dia apareixia als carrers el diari "Crisi", amb 200.000 exemplars únics, i denunciava l'actuació dels bancs i feia propostes per plantar-los cara. En aquesta publicació destacava un text d'un activista anònim de 32 anys que deia "he robat 492.000 euros als que més ens roben per denunciar-los i construir alternatives de societat". Per fer-ho, feia veure que tenia una bona feina, donava la documentació que calgués (a vegades a base de fotocòpies, tisores i cel·lo) i, un cop cobrava el préstec, treia els diners i els destinava a moviments socials alternatius. "Des d'ara podreu conèixer la meva identitat", deia.



Aquell mateix dia, Duran ja es trobava lluny de Catalunya, perquè va haver de fugir de la justícia just abans que es conegués el seu acte d’insubmissió. Això li va donar molt ressò mediàtic i va passar a ser conegut com “el Robin Hood de la banca”, però Enric Duran no vol que li posin etiquetes. Està al darrere de moviments socials que busquen sortir del capitalisme i que cada cop tenen més adeptes, com per exemple la plataforma “Podem viure sense capitalisme” o les iniciatives de moneda social que ell coordina (que consisteixen a utilitzar una moneda alternativa a l’euro, que no genera interessos, i que funcionen en petites xarxes locals, actualment al Montseny i a Tarragona).

Darrere d’una aparença tímida i introvertida, hi ha algú que ha estat impulsor de moltes iniciatives per canviar el sistema, i que encara avui en lidera o coordina diverses. Duran va tornar a Catalunya el març del 2009 i, després de passar dos mesos i cinc dies a la presó, va pagar una fiança i en va sortir fa deu mesos. Actualment, està a l’espera de judici.

Plataforma "Podem viure sense capitalisme" (inclou la publicació "Crisi")