La primera pregunta que Iván Pintor va fer-li a David Trueba -i que va servir per obrir una conversa de prop de dues hores- es referia al contingut del seu últim article publicat a El País (el director de cine ha firmat recentment un contracte per un any amb aquest diari on es compromet a redactar un article diari -de dilluns a divendres- a la secció Pantallas).
El debat girava en torn a l’embelliment de la imatge del crim. David Trueba desaprova que es mostrin a les sèries i pel•lícules escenes d’assassinat en tot el seu esplendor, com si en aquest acte, pel fet de ser fictici, pogués haver-hi grandiositat i bellesa. Ell és de la opinió que la subtilesa sempre guanya en elegància i fins i tot en estètica, perquè actes violents o sexuals mai es poden reproduir amb suficient veracitat: “La veritat es una cosa molt més complexa que el que una imatge ens pot donar”. Bàsicament perquè en aquests casos la imaginació de l’espectador serà capaç d’atorgar-li molta més força a l’escena omesa que a un intent de reproducció explícita.
Vídeo youtube.com
L’altra banda de la seva argumentació feia referència als informatius i a la frivolitat amb què la televisió tracta alguns temes, sobretot quan hi apareixen morts amb noms i cognoms. Concloïa que això només porta a donar-li un toc fictici a la mort que contribueix a que l’espectador ja no s’horroritzi perquè s’hi ha acostumat. L’exemple que feia servir per demostrar-ho és un vídeo sobre l’assassinat, suposadament a mans de membres del MOSSAD, de Mahmoud al Mabhoud, un dels fundadors de la branca armada de Hamas. Al vídeo no es veu el moment de l’assassinat perquè succeeix dins d’una habitació i allà no hi ha càmeres de videovigilància.
El debat girava en torn a l’embelliment de la imatge del crim. David Trueba desaprova que es mostrin a les sèries i pel•lícules escenes d’assassinat en tot el seu esplendor, com si en aquest acte, pel fet de ser fictici, pogués haver-hi grandiositat i bellesa. Ell és de la opinió que la subtilesa sempre guanya en elegància i fins i tot en estètica, perquè actes violents o sexuals mai es poden reproduir amb suficient veracitat: “La veritat es una cosa molt més complexa que el que una imatge ens pot donar”. Bàsicament perquè en aquests casos la imaginació de l’espectador serà capaç d’atorgar-li molta més força a l’escena omesa que a un intent de reproducció explícita.
Vídeo youtube.comL’altra banda de la seva argumentació feia referència als informatius i a la frivolitat amb què la televisió tracta alguns temes, sobretot quan hi apareixen morts amb noms i cognoms. Concloïa que això només porta a donar-li un toc fictici a la mort que contribueix a que l’espectador ja no s’horroritzi perquè s’hi ha acostumat. L’exemple que feia servir per demostrar-ho és un vídeo sobre l’assassinat, suposadament a mans de membres del MOSSAD, de Mahmoud al Mabhoud, un dels fundadors de la branca armada de Hamas. Al vídeo no es veu el moment de l’assassinat perquè succeeix dins d’una habitació i allà no hi ha càmeres de videovigilància.
Vídeo sencer
1 comentaris:
Muy guay la entrada!!
la verdad es que dejándolo a la imaginación humana se me ocurren burradas de lo que pudo pasar ahí dentro. Eso sí muy heavy como unos tios pueden entrar, cargarse a un persona y salir como si hubieran estado tomando el té.
Publica un comentari a l'entrada