diumenge, 28 de febrer del 2010

Literatura o cinema: contradiccions i coincidències (I)


Novel•lista, periodista, guionista, director de cine i en algunes ocasions productor o actor. Com diu David Trueba: “El problema és que he tingut masses vocacions”. Potser per això s’emmarca molt bé dins del cicle de conferències Narrar en l’era de la imatge, que ofereix el CaixaForum i que tracta sobre la connexió entre literatura i cultura visual. S'emmarca molt bé sobretot perquè un tipus de connexió és l'adaptació al cinema d’obres literàries, cosa que ell ha dut a la pràctica amb Soldados de Salamina, basada en la novel•la de Javier Cercas.

El dimecres 24 va ser el Doctor Iván Pintor, professor de Comunicació Audiovisual a la UPF, investigador,crític de cinema i guionista, l’encarregat de la presentació, que es va acabar convertint en una conversa distesa, sobretot gràcies a la naturalitat de David Trueba. Va aconseguir explicar-nos els secrets del món del cinema, de la literatura i del periodisme entre anècdotes personals i rialles.

dissabte, 20 de febrer del 2010

Jon Lee Andersen: “Els reporters de guerra fan un pacte amb el seu Déu i el seu diable”

El que es publica en un reportatge pot costar vides. Durant la seva conferència al CaixaForum, Jon Lee Andersen va teoritzar sobre l’ètica periodística en els conflictes armats. En aquests contextos l’ètica suposa un repte encara major que en condicions normals. I és que el reporter de guerra pateix una subspècie del Síndrome d’Estocolm: l’autocensura voluntària. Quan un reporter es troba en un conflicte d'aquest tipus, protegit per una guerrilla local o per un exèrcit nacional (especialment si és el del propi país), tendeix a sentir estima i gratitud cap al grup. I encara més, tendeix a la identificació.

Andersen es va centrar en el cas recent de l’Iraq, on molts reporters no van explicar les matances de l’exèrcit camí de Bagdad. Una marxa durant la qual els carros disparaven contra tot i contra tothom. “Un reporter de guerra es guarda el que veu, hi ha certes coses que decideix no publicar. Un fa un pacte amb el seu Déu i el seu diable”.



S’ha de ser capaç de tallar els llaços efectius que s’han establert, malgrat saber que amb el que s’escriu, es pot danyar a gent.

Recopilació de cròniqeus en castellà
Altres cròniques en anglès:
The Power of Gabriel Garcia Márquez
Letter from Cuba, "Castro's last battle"
Letter from Afghanistan, "The Taliban's Opium War"
Letter from Mogadishu, "The Most Failed State"

divendres, 19 de febrer del 2010

El repte de contar la veritat en plena guerra

El CaixaForum inaugurava aquest dijous el cicle “Trobades amb compromís” que de moment té programades dues conferències: “El repte de contar la veritat en plena guerra”, a càrrec de Jon Lee Andersen i a la qual vam assistir i “Àfrica oblidada”, el proper 20 d’abril a càrrec del fotoperiodista gallec José Cendón, guanyador del World Press Photo al 2007, que s’ha especialitzat, entre d’altres, en conflictes africans a Rwanda, el Congo o Somàlia, on va ser segrestat al 2008.

Jon Lee Andersen, californià, va començar l’ofici de reporter al The Lima Times l’any 1979 i des de llavors ha cobert multitud de conflictes armats a banda i banda de la trinxera, amb les guerrilles i amb els exèrcits. Actualment forma part de l’staff permanent del setmanari The New Yorker. La seva conferència ha girat al voltant del repte que suposa l’ètica periodística en plena guerra.

diumenge, 14 de febrer del 2010

Richard Price al Caixafòrum (II)

Als Estats Units, les sèries estan atraient molts dels millors guionistes, productors i directors de la indústria pesada de Hollywood, és a dir que se n'estan emportant el talent, més interessat en innovar que en repetir les mateixes fórmules d'èxit una vegada i una altra. De fet, es podria dir que és a la televisió on ara hi ha l'emoció de la novetat i on es trenquen esquemes (sempre en el context nord-americà, que al cap i a la fi és on es crea una gran part del que ens arriba).

És sabut que ara hi ha una autèntica febre per les sèries, algunes de les quals s'han convertit en fenòmens dignes d'estudi (per exemple l'omnipresent Lost). Però això ja és un altre tema: el que aborda aquesta conferència és que a la televisió s'estan desenvolupant nous formats narratius, nous llenguatges i maneres d'explicar històries (audio)visualment, que van més enllà que les pel·lícules (com diu el tòpic, no són ni millors ni pitjors, sinó diferents). El format televisiu equival a més temps de durada i, per tant, més flexibilitat, trames més complexes, personatges que es van explorant a poc a poc i molt més profundament que en una pel·lícula... I també més llibertat creativa. Tot això no hauria estat possible sense l'èxit de la televisió per cable (per tant, de pagament), que permet fer productes que no requereixin audiències gegants per funcionar, ja que quan passa això normalment porta a buscar públics més amplis i per tant arriscar-se molt menys. Estem parlant de cadenes com l'HBO, la Showtime o l'AMC, sinònims de qualitat en un mitjà on aquesta paraula no era habitual.

                                           Imatge d'HBO
                                          
Parlant de guions brillants, el gran convidat a la conferència serà Richard Price, escriptor nord-americà que ha estat guionista de la molt recomanable sèrie The Wire. Aquesta, considerada per molts crítics la millor sèrie de tots els temps i sovint catalogada dins del gènere policíac o criminal, es situa a la ciutat de Baltimore, la qual retrata de manera molt realista centrant-se en diferents facetes (cada una es correspon a una temporada): el tràfic de drogues, el sistema portuari, el govern local i la burocràcia, el sistema educatiu i la premsa de la ciutat (el diari The Baltimore Sun). Price hi va aportar el seu característic realisme social i la perspectiva d'un escriptor de novel·la criminal. Entre altres coses, també ha estat nominat a l'Oscar pel guió de la pel·lícula El color del diner (The Color of Money), ha publicat 8 novel·les i ha escrit al New York Times o a The New Yorker.

Price estarà acompanyat de l'escriptor i crític literari argentí Rodrigo Fresán, i segur que tindran coses interessants a dir.


David Trueba sobre la "literària" The Wire

Visita de Richard Price a Google, on parla del seu darrer llibre La vida fácil (Lush Life)

Les sèries o un nou univers narratiu (I)

Per a tots als aficionats a les sèries nord-americanes i a la (bona) televisió, recomanem la conferència que trindrà lloc el proper dimecres 17 de febrer al Caixafòrum.

Aquesta activitat obrirà el cicle "Narrar en l'era de la imatge", el l'eix central del qual és el xoc entre imatge i literatura (que bategen com "inevitable i fecund") que s'està produint en l'anomenada era de la imatge, i que segurament conformarà la nova poètica del segle XXI. Què aportarà l'obsessió actual per tot el que és visual a la literatura i viceversa? La literatura ofereix a la cultura visual la possibilitat d'expandir-se a nous territoris narratius, mentre que la cultura visual ofereix a la literatura noves perspectives i formats.




Vivim immersos en un món d'imatges, som bombardejats cada dia per milers d'estímuls visuals diferents, i és apassionant plantejar-se com ho plasmarà la literatura. En aquesta primera conferència, doncs, el tema central serà "La nova narrativa de les sèries de televisió". 


Cicle "Narrar en l'era de la imatge"

dimarts, 2 de febrer del 2010

Conflictes oblidats i processos de pau

Sri Lanka, Myanmar, Colòmbia, el Congo, Turquia, Iraq i Nigèria són els escenaris triats pel cicle de conferències “conflictes oblidats i processos de pau” organitzat per la xarxa de Biblioteques de Barcelona en col•laboració amb l’Escola de la Cultura de la Pau de la UAB. Així doncs seran set conferències repartides per diferents biblioteques de la ciutat que començaran aquest dijous i finalitzaran l’1 de març.


Sri Lanka: reptes postbèl•lics i construcció de la pau” és el títol de la ponència que tindrà el vespre d’aquest dijous a la Biblioteca Mercè Rodoreda del Guinardó. Tot i que el govern d’Sri Lanka va guanyar la guerra civil als Tigres de l’Alliberament del Regne Tàmil l’any passat, l’antiga illa de Ceilan no ha deixat de ser notícia. Ahir, Humans Rights Watch reclamava l’alliberament d’11.000 tàmils confinats en camps de reclusió. Vilaweb ens informava ahir també, dels moviments de la diàspora tàmil encaminada a una solució democràtica del conflicte polític. Caldrà veure que ens expliquen.

Cronologia de la guerra civil d'Sri Lanka (RTVE)
El conflicte armat entre els tàmils i l'exèrcit de Sri Lanka s'acaba després de vint-i-cinc anys (Vilaweb)
La Guerra Civil a Sri Lanka mata la llibertat d'expressió (Público)