Periodistes catalans amb Egunkaria

Antonio Franco, en representació dels directors de la premsa catalana que el 10 de març del 2003 van donar suport a Egunkaria al Col•legi de Periodistes va recalcar que amb l’absolució dels processats no n’hi haurà prou i va exigir rectificacions legals, responsabilitats i una reparació material, col•lectiva i ideològica. Eva Fernández, va explicar que les sensacions que va produir el tancament del diari van ser les d’un sentiment col•lectiu d’extrema vulnerabilitat i ho va titllar de maniobra d’intimidació encaminada a sembrar el terror.

Ignasi Riera, fent un símil inquisitorial va dir que en els judicis polítics com aquest: “no es pretén mai investigar que ha passat, sinó imposar allò que s'ha decidit que s’ha d’imposar, perquè hi ha raons que porten a imposar això” Albert Martínez va ser la veu més autocrítica de la taula a l'afirmar que el tancament d’Egunkaria va ser possible gràcies a tots els anys de silenci i va fer obrir els ulls a molta gent, que començaven a notar l’alè del llop al clatell amb tot el que havia passat durant els anys anteriors.

Vicent Partal va cloure les intervencions constatant que “si la intenció dels que van tancar Egunkaria era que la nació basca no parles per si mateixa, han fracassat”.
Van tancar l'acte Feliu Ventura i Borja Penalba entonant el “no sé que sent”.

Bloc de la campanya catalana de suport a Egunkaria
Portal Internacional de suport a Egunkaria
Seguiment del judici (al bloc de Javier Ortíz)
Portal de Berria pel cas Egunkaria (en basc)
Portal de suport a Egunkaria (en basc)