Falsos mites (III)

Després va ser el torn del Pau Subirà, que no es va allargar tant. Va voler desmentir la idea generalitzada de que la UE no pinta gaire a escala internacional posant com a exemple algunes polítiques, com la comercial, o els projectes de cooperació. Sobre la primera va aprofundir en els acords de lliure comerç, destacant que Alemanya és la primera potència exportadora al món (i per tant també la UE), i va criticar els enormes requisits de sanitat i controls tècnics a què es sotmeten els productes importats, sobretot de països pobres com els del continent africà. Sovint aquests països no tenen la capacitat de crear empreses amb la tecnologia i refinament requerits i són els empresaris europeus qui s’instal•len allà i creen el producte que després la mateixa UE importa: el treball es fa a fora però els guanys sempre es queden a casa.
Dels projectes de cooperació va posar l’exemple de la donació per part de la UE a Colòmbia d’avions militars.

Per acabar va intervenir el Carlos Taibo, que va fer una sèrie de reflexions sobre el que ja havien comentat els seus dos companys. Sobretot va jutjar la dificultat de criticar la UE degut a la seva naturalesa: “Durant molt de temps s’ha pensat que no hi havia polítiques comunes i llavors a qui es pot dirigir la crítica?”

I finalment, al col•loqui es va expressar amb paraules la idea que havia recorregut tota la xerrada i que encaixa bé amb Endavant (OSAN): ja són molts anys de lluita i aquesta lluita ha de continuar perquè el canvi és possible.

Tractat de Lisboa
Directiva Bolkenstein
Documents fundacionals d'Endavant (OSAN)